De tots és prou coneguda la imatge mítica que té el llop, un protagonista de contes infantils que es caracteritza pel seu instint ferotge i salvatge. Però aquesta és una imatge que no ha construït cap empresa de màrqueting, sinó que ha estat fruit de la tradició i l’experiència que la convivència ancestral amb aquest animal ha proporcionat a l’home que tot i saber-se superior a ell, el temia per les pèrdues que li podia suposar.
Amb el pas del temps però, el llop va esdevenir una espècie extingida a les nostres contrades. Ara però sembla que l’animal ha tornat a Catalunya. No sabem prou bé si per establir-s’hi o senzillament perquè estava de pas.
Com en totes les coses, aquesta també té una doble lectura. Sens dubte es tracta d’una gran notícia pels grups ecologistes, i fins i tot per l’Administració, que en els darrers anys s’ha caracteritzat per impulsar la reintroducció d’espècies que fins fa uns anys corrien pels nostres boscos i camps (ossos, cabirols, isards, ….).
L’altra manera de veure-ho, és la dels ramaders que lluny de veure la imatge mítica de l’animal en coneixen la seva part més salvatge i el rastre que deixa en el bestiar que queda al seu abast. La convivència entre el llop i l’home és ben difícil de garantir ja que els seus interessos són clarament contraposats. I especialment, si parlem dels ramaders d’oví que han de compartir el mateix hàbitat amb el llop i per tant, estar exposats a les conseqüències que se’n derivin.
És per això que des de JARC veiem amb cautela i preocupació aquesta notícia. Evidentment, la biodiversitat és necessària, però hi ha zones, on els boscos i pastures han estat envaïts durant els darrers anys per una població d’espècies salvatges, la majoria dels quals han estat reintroduïts. Es tracta de trobar l’equilibri entre les parts.
Si aquestes espècies continuen abundant, qui és farà responsable dels filats, les tanques malmeses, les collites xafades,…. ?
I encara més greu, com controlarem la sanitat de les nostres explotacions? És per tots sabut que aquestes espècies són les principals transmissores de malalties com la Brucel•losi, la tuberculosi…
Però el que realment preocupa és que moltes d’aquestes espècies reintroduides a determinades zones de Catalunya, ni tan sols són pròpies de la comarca. I massa vegades la reintroducció s’ha fet prescindint de la gent del territori que, pensem, alguna cosa hi deuen tenir a dir.
L’arribada del llop el parc del Cadí-Moixeró ha posat en sobreavís els ramaders. Hores d’ara, els dubtes, potser encoratjats pels comentaris populars, són cada vegada més grans i la desconfiança porta a malfiar-se de tot i de tothom. Hi ha fins i tot qui comenta que l’arribada del llop es tracta d’una reintroducció de l’espècie….. i si això és cert, no podem per menys que dir que aquesta situació ens dol.
Des de JARC pensem que el paper que tenim les organitzacions agràries passa també per diposar d’informació al respecte per poder fer aturar aquests comentaris, malintencionats o no. Però hem de rebre una informació veraç i a temps. No podem assabentar-nos del que passa per la premsa. Així sempre anirem darrera el problema.
Joan Pont
Responsable JARC al Berguedà
Política de comentarios:
Tenemos tolerancia cero con el spam y con los comportamientos inapropiados. Agrodigital se reserva el derecho de eliminar sin previo aviso aquellos comentarios que no cumplan las normas que rigen esta sección.