L’any 2004 pel que fa als viticultors no ha estat gens bo, el qual és molt preocupant si tenim en compte que els darrers anys tampoc ho varen ser, es a dir, portem 4 anys que les coses van de mal en pitjor. Per una banda tenim els preus de venda del raïm que no augmenten, ans al contrari, en el millor dels casos es mantenen i en la resta disminueixen. Per una altra banda tenim la legislació actual que no ajuda gens, tant pel que fa a la autonòmica com la que es competència dels Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen.

Per primer cop des de la creació de les Denominacions d’Origen, l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi, òrgan de control que depèn del Departament d’Agricultura), es va proposar posar els medis necessaris per fer complir el principal motiu d’existència de les Denominacions d’Origen, que no es altra que l’origen dels productes. Fins ara la llei de les Denominacions d’Origen, com es obvi no permetia que en una zona es vivifiquessin vins d’altres, encara que ningú controlava el moviment ni la circulació de camions, cubes i/o banyeres de raïm. Per tothom es i era ben sabut l’incompliment d’aquest bàsic però fonamental article. Per tant hauríem d’estar contents de que per fi es dignessin a posar els medis necessaris per fer complir la legislació. Però malauradament tot ha estat una simple il•lusió, ja que per altra banda, l’actual govern ha tornat a impulsar l’existència d’una gran Denominació d’Origen, la famosa DO Catalunya. Cal recordar que aquesta va ser creada per l’anterior govern i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va anular de ple dret el passat 23 d’octubre de 2003. Doncs be el nou govern juntament amb una de les Organitzacions Agràries afins, han tornat a crear altra vegada la DO Catalunya, dotant-la encara, de major permisivitat que l’anterior. Entre altres coses, permet que dins d’un mateix celler es vinifiquin vins de tants llocs com es vulgui (i quan dic d’on es vulgui, vull dir literalment d’on es vulgui d’arreu del mon). Es fàcil de veure que això no beneficia a ningú més que a la indústria vinícola, la qual amb aquesta DO (si es que es pot dir DO) té un immens mercat on comprar raïm, i tal com diu el principi de l’oferta i la demanda: a major oferta, menor preu. El que ja no es tant fàcil d’entendre és com una Organització Agrària (que diu que ha de representar i defensar als agricultors/viticultors) hi està d’acord.

Un altre aspecte legislatiu important ha estat la creació de la Llei d’Ordenació vitivinícola, que en es el marc legislatiu on s’hi assenten la resta de reglaments i CCRR de les DO. Tots dos reglaments, els de la llei d’ordenació vitivinícola i el de la Denominació d’Origen Catalunya van ser publicats al DOGC el mes d’agost, quan uns estaven de vacances i els altres començaven la verema, sense dubte el pitjor moment per poder dedicar el temps necessari per parlar, pensar i discutir sobre aquestes qüestions cabdals pel futur del sector. A mes a mes a data d’avui, encara és hora que el govern hagi convocat una Taula Sectorial de la Vinya i el Vi (lloc on es reuneix tots els qui representem el sector, organitzacions agràries, cellers, Denominacions d’Origen i Govern) des de la darrera que tingué lloc el 18/12/2003 (fa mes d’un any). Cas que no hi hagués activitat legislativa ni conflictes oberts, pot ser seria acceptable, però ni molt menys es el cas. En definitiva que les perspectives del nou govern eren bones, però a data d’avui, podem confirmar que ni les intencions ni les formes ho son.

Durant aquest any hi ha hagut reunions entre viticultors i empreses vinícoles, en el marc de la Taula del Raïm Negre i la Taula del Raïm Blanc i el Cava. Aquesta última és el primer any que es celebra i desgraciadament ha estat inaugurada sense èxit, ja que les postures de partida estaven molt contraposades i sense massa voluntat negociadora, el que va suposar una ruptura prematura. Pel que fa a la Taula del Raïm Negre, es una Taula de Negociació amb 8 anys d’història, en el qual sempre s’ha arribat a un acord i un pacte d’estabilitat dels preus d’aquest tipus de raïm. Malauradament aquest any no ha estat així. Doncs fa molts anys, aquesta taula havia signat un conveni de preus mínims garantits, que s’anava actualitzant a raó del 50% d’increment d’IPC (els viticultors ja assumeixen la pèrdua de poder adquisitiu que això suposava). Durant els anys que existia poca oferta de raïm negre i molta demanda, els viticultors vàrem considerar que era raonable la postura de les empreses vinícoles, evitar que els preus es disparessin, ja que això dificultaria l’increment de vendes i l’obertura de nous mercats. Per això, vàrem decidir continuar amb el conveni pactat mantenint i contenint els preus del raïm negre, creient-nos que quan les coses canviessin, els industrials farien el mateix i mantindrien els preus per tal de frenar la caiguda dels mateixos. Doncs be, aquest any les coses havien canviat, i hi havia més oferta que demanda (en part gràcies a la DO Catalunya), però no van voler mantenir el conveni. Després de moltíssimes reunions durant els mesos de juliol, agost i setembre, finalment no hi va haver acord i el resultat final és que la Indústria ha pagat els preus que ha volgut.

Barcelona, 11 de gener de 2005