Em dic Judit, tinc 33 anys i sóc de Castelldans. Fa onze anys que sóc casada i en fa nou que vaig decidir fer de pagesa, just quan vaig tenir la meva primera filla. Va ésser una decisió que vàrem prendre de mutu acord amb el meu marit i aleshores vàrem decidir ampliar l’explotació agrària que teníem en aquells moments.

Des de que tenia 18 mesos i fins que em vaig casar vaig viure a Tarragona, però des de sempre havia vist als meus avis i als meus pares (els caps de setmana), fent de pagesos a Vinaixa.

La feina de camp la vaig haver de fer des de petita, però era una feina que no em va agradar mai i una vegada ja vaig ser més gran, me n’escaquejava tot el que podia. Era molt pesat anar a collir les ametlles, a veremar o a collir les olives amb aquell fred que set calava fins el ossos.

Als 19 anys vaig conèixer al que avui és el meu marit, un pagès de Castelldans. Ens aquells moments el meu pare em va recordar que la feina del camp no m’agradava i em deia que si em casava amb un pagès me’n faria un tip d’anar al tros. Jo me’n reia però tenia tota la raó. El que passa és que si estàs enamorat tot ho veus bonic i la feina que no t’agrada acaba éssent la que fas més a gust.

Als 24 anys vaig tenir a la meva primera filla i des de aquell moment vaig començar a cotitzar a l’agricultura. Us puc assegurar que avui aquesta feina és la que faig més a gust i que quan fa dos mesos que no vaig al tros ja em comença a agafar el “mono”.

La dona rural és una dona valenta i lluitadora i encara que sembli que ser pagesa és el més baix que hi ha (comparat amb d’altres professions), per a mi és el més gratificant. L’únic inconvenient que tenim és que sempre hem de mirar cap al cel i que cada campanya de fruita és com si invertíssim en borsa; no sabem mai si liquidarem car, barat o bé.

D’altra banda l’agricultura està avançant molt, ja sigui amb maquinària o bé amb noves tecnologies que fan, o intenten fer, més fàcil la vida al pagès. Només hi ha un problema: que tot val mots diners.

Si les nostres besàvies s’aixequessin i ens veiessin a nosaltres dalt del tractor, de l’estenedor de les ametlles, esporgant o bé al cap davant d’un grup de treballadors africans, us ben asseguro que se’n tornarien de pressa cap dins el forat. El concepte de pagesa ha canviat molt.

Avui, si una dona vol, fa gairebé totes les feines que fa un home i no pel fet de ser dona estan més mal vistes. Al contrari, una dona valenta i treballadora, es l’enveja de molts pagesos que no poden fer que la seva se’n vagi al tros amb ells a ajudar-los en les seves tasques. No hi ha res més gratificant que collir aquells fruits pels quals has treballat i lluitat tot l’any, patint les inclemències dels temps; les gelades, la sequera, el vent, etc…

Que hi farem!. Aquesta és la nostra tasca i això si, si aquest any continua sense ploure, patirem molt.

Judit Cunillera Sala
Grup de Dones de JARC