En uns temps on l’equilibri entre les explotacions ramaderes i els creixements dels pobles és tan delicat, em vaig alegrar molt quan vaig saber que l’ Ajuntament d’ Ultramort havia fet una modificació puntual de les normes subsidiàries que permetia que les granges situades enmig d’Ultramort es poguessin traslladar a 100 metres de la població, obviant la norma que les granges de nova construcció han d’estar a més d’1 km del poble. I a més a més podrien augmentar el cens un 30%.

El problema és que la modificació era tan puntual que només se’n beneficiava un ramader, en aquest cas emparentat amb l’alcaldessa, que podrà construir la nova granja al costat d’una altra, a la qual en aquests moments l’ Ajuntament li denega l’activitat. Quina pena que no en poguessin gaudir dues explotacions més (dos cicles tancats de 300 i 500 truges) que tenen problemes de convivència amb els veïns, fet molt usual a la comarca, a causa del potencial turístic i d’atracció de nouvinguts que té el Baix Empordà.

Ja que l’ Ajuntament pretén fer una urbanització pel creixement del poble, aquests dos ramaders es van gastar 6.000 euros per pagar un urbanista que presentés un projecte d’urbanització de les granges, senzillament per donar una solució al problema, i amb aquests diners poden traslladar l’explotació en una zona més convenient per tothom.

De l’ Ajuntament només van rebre la negativa a valorar qualsevol proposta. No només això, sinó que tot i tenir l’Avaluació Ambiental aprovada per Medi Ambient, estan aturades pel contenciós urbanístic que hi ha amb l’ Ajuntament que els hi denega el permís d’activitats, tot i ser granges de més de 30 anys amb tots els permisos.

L’ única resposta rebuda per part de l’ Ajuntament és la marginació i la via de l’esgotament per aconseguir el tancament de l’activitat. Resposta que també reben altres granges de fora del nucli, que troben traves i no facilitats, per continuar sent ramaders. Fins i tot hi ha una granja de vaques que vol marxar a les afores, no li deixen perquè la nova situació es troba a 100 metres d’un mas.

Aquesta nova urbanització es farà separada del poble però a menys de 100 metres d’una granja d’engreix de 1.500 porcs (això si que és possible, no al revés), empitjorant el problema de convivència.

De tot el sòl per urbanitzar, dos propietaris han fet al•legacions per no ser-hi ja que no volen més cases al costat de casa seva. De la resta urbanitzable, la propietària n’és l’alcaldessa. Amb diners del poble s’estan pagant serveis com una nova carretera, enllumenat o desaigües que donen més servei a la futura urbanització que no pas al poble.

Ens trobem que Ultramort, és el municipi on la tarifa d’aigua és més cara per aquells que en consumeixen més, això implica que els animals que tenen tarifa industrial paguen fins a tres vegades més pel mateix litre d’aigua que consumeix la gent que ve de cap de setmana.

Tot plegat es tan surrealista que sembla més un problema personal que no una altra cosa. Això no treu que el problema existeixi i que hi ha una sèrie de persones, tant pagesos com veïns afectats, que es mereixen una solució.

Els Ajuntaments hi son per solucionar problemes no per crear-ne.