El dia 10 de setembre es va publicar al BOE el Reial Decret 1382/2008 d’1 d’agost que desenvolupa la Llei 18/2007 on es defineix la integració dels treballadors per compte propi que fins ara havien cotitzat al Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS) al Règim de Treballadors Autònoms (RETA).

Una vegada decidida la supressió de l’anterior règim, quedaven alguns aspectes pendents que ara ha aclarit aquest Reial Decret que inicialment s’havia de publicar a principis de 2008, però que no ho ha fet fins al mes de setembre. Entre aquests aspectes n’hi ha força que es continuaran fent igual que ara, com poden ser la inscripció al cens, la comunicació de les jornades realitzades per treballadors contractats …

Amb aquest canvi però s’ha introduït un nou element que pot provocar un gran perjudici a les explotacions familiars agràries de tot l’Estat, i evidentment també a les catalanes. Es tracta del fet que aquells qui es jubilin al SETA a partir de l’1 de gener de 2008 hauran de deixar definitivament de conrear les seves terres, és a dir, no podran cultivar-les directament.

Fins ara, els agricultors que cotitzaven al REASS per compte propi podien fer compatible la jubilació amb la realització de feines agràries de caràcter esporàdic i ocasional, sense que, en cap cas, aquestes es fessin durant més de sis dies consecutius ni representessin al llarg d’un any l’equivalent a un trimestre de feina. A la pràctica, aquesta compatibilitat permetia a la majoria de pagesos jubilats estar coberts davant les inspeccions si continuaven realitzant tasques de recol·lecció a les explotacions a les que n’eren titulars.

Amb la nova normativa, tots els pensionistes que es jubilin a partir de l’1 de gener se’ls apliquen les normes del Regim d’Autònoms, és a dir que es circumscriuen únicament a les tasques derivades de la titularitat del negoci. Així doncs, una vegada jubilats, els pagesos PODRAN TENIR INGRESOS AGRARIS PERO NO PODRAN TREBALLAR DIRECTAMENT LES TERRES ni podran fer cap altra activitat relacionada (esporga, recol·lecció, llaurar…) ja que això els comportarà la pèrdua de la pensió.

Això suposa que al sector hi conviuran dues realitats:

– els pagesos que s’han jubilat abans del 31 de desembre de 2007, dins l’antic REASS i que per tant podran continuar realitzant tasques puntuals a les seves terres.

– la d’aquells que s’hagin jubilat a partir de l’1 de gener de 2008 que una vegada comencin a cobrar la pensió no ho podran fer.

Aquesta situació és realment greu, ja que les pensions dels jubilats agraris eren realment baixes i per això se’ls permetia continuar treballant per mantenir els nivells de renda.

Si fem cas a les estadístiques de la Seguretat Social veurem que la mitjana de les pensions de jubilació que van ser alta l’any 2007 va ser:

– 534,29 euros mensuals per als pensionistes del REASS

– 668,31 euros mensuals per als pensionistes del Règim d’Autònoms

– 1.221,69 euros mensuals per als treballadors del Règim General.

(La cotització del règim general és la més elevada de totes i per això també ho és la pensió)

D’aquesta manera, la pensió de jubilació dels antics cotitzants per compte propi del REASS, que no van modificar les bases el 2004, és de 580 euros al mes de 14 mensualitats si es tenen més de 35 anys cotitzats.

Per la seva banda, la pensió dels autònoms amb més de 35 anys cotitzats amb la base mínima és de 705 euros mensuals.

és a dir 125 euros més cada mes, ó 1.750 euros anuals

Aquesta diferència s’anirà reduint en una proporció de 1/15 en un termini de quinze anys per la progressiva equiparació de règims. Això suposa que un pensionista agrari jubilat el 2008 haurà ingressat 26.000 euros constants (40.482 euros amb un IPC del 3%) menys que un pensionista agrari que ho faci d’aquí a 15 anys.

De mitjana doncs, i durant els propers 15 anys, tots els pagesos que es jubilin hauran perdut una mitjana de 13.000 euros anuals. Si fem una extrapolació d’aquestes dades i tenint en compte l’envelliment de la població agrària espanyola, això vol dir que en els propers 15 anys es poden jubilar 254.000 pagesos, l’import que es perdrà pel camí suposa més de DOS MILIONS D’EUROS (que seran 3,1 milions d’euros si hi apliquem l’IPC).

Es cert que a partir del gener de 2008 les bases d’ambdós règims s’equiparen però l’import de la pensió es calcula des de l’any 2001 com a mitjana de la base de cotització actualitzada dels darrers quinze anys. Per tant, hauran de passar quinze anys perquè els cotitzants de l’antic REASS compte propi ara traspassats al SETA cobrin la mateixa pensió de jubilació que un autònom.

Des de JARC pensem que és vergonyós que aquesta equiparació de règims no hagi tingut en compte la rendibilitat de les explotacions familiars agràries i que per tant, a aquests productors no se’ls permeti de continuar conreant les seves terres per mantenir la renda, ja que moltes d’aquestes explotacions no poden contractar mà d’obra externa perquè la rendibilitat es massa baixa i els costos superarien amb escreix els ingressos.

Per això des de JARC creiem que la situació es greu, ja que pot abocar a una part de la població agrària a abandonar aquesta activitat i de les terres de conreu.

És per això que des de JARC que hem realitzat ja contactes pertinents per tal de mirar de pal·liar aquesta situació, que col·loca en un segon terme als productors agraris que ara perden un dels seus drets més tradicionals i històrics.