El Departament de Medi Ambient està a punt de publicar un nou mapa de zones vulnerables de Catalunya; és a dir, territoris en els quals existeix un risc de què els nivells de nitrats en les capes freàtiques siguin tinguin uns nivells més elevats del que és recomanable. Actualment ja hi ha un mapa de zones vulnerables, que ja es va ampliar una vegada.

Amb la nova ampliació, Medi Ambient pretén (segons ens diuen) complir amb la normativa europea. A la pràctica, tot i la diversitat de fonts que produeixen un nivell alt de nitrats a les capes freàtiques (purins, però també adobs químics, residus urbans, extracció excessiva d’aigua en les urbanitzacions…) les zones vulnerables vénen a ser una manera camuflada de posar entrebancs a la producció ramadera fins aconseguir que es deslocalitzi. Som conscients del pes de la Unió Europea en la regulació de les zones vulnerables, i que sovint deixa poc marge d’acció als països membres. Però això no impedeix que hi hagi una comunicació més oberta amb els sectors implicats del que hi ha hagut. Tampoc impedeix que els processos de comunicació es facin amb les presses que s’han fet en aquesta ocasió.

Les implicacions normatives en relació a la reducció en l’aportació de dejeccions ramaderes (de 210 a 170 kg N/ha i any) i la necessitat de major superfície agrícola per explotació (>20% de terra per granja), impliquen un increment desmesurat del lloguer de la terra i/o una reducció de la cabana ramadera. Això comporta una disminució de la viabilitat de moltes explotacions. S’ha fet alguna valoració de l’impacte que podria tenir aquesta nova normativa? Nosaltres sabem perfectament que no.

Els mostreigs per realitzar les analítiques de les aigües continuen sent desconeguts pel sector ramader No dubtem de la professionalitat de les persones que els realitzen, però cal una major transparència per poder realitzar al•legacions amb coneixement de causa. Si observem els informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, és evident que molts territoris s’han designat com a vulnerables amb molt poca base tècnica, posant així en evidència l’interès de posar impediments legals a l’activitat ramadera.

Des del sector porcí tenim els nostres dubtes de què s’hagin pres aquestes decisions tècniques amb bases tècniques sòlides. I, sobretot, tenim la certesa (ja no el dubte) que les presses en el procés d’exposició pública de les noves zones vulnerables no es corresponen, de cap manera, amb la suposada transparència de què tan presumeix la nostra administració.