Unió de Pagesos ha presentat al·legacions al projecte del Pla especial de protecció i el pla de gestió de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) de la Plana de Lleida presentat pel Departament de Medi Ambient. En primer lloc el sindicat al·lega que s’està tramitant de forma inadequada ja que contravé la legislació quan fa passar per Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) terrenys transformats per l’explotació i l’ocupació humanes i on les aus tenen el seu hàbitat entre conreus agraris. També manca la justificació científica sobre les aus estepàries que segons la Directiva europea de protecció de les aus es requereix a la Generalitat i no a organitzacions conservacionistes. A més, hi ha arbitrarietat dels poders públics, com el propi text fa palès, ja que no s’han definit els criteris tècnics que haurien d’haver basat molt abans la pròpia delimitació de les zones ZEPA. La documentació inclosa al projecte és incompleta, ja que manca un estudi econòmic (cost-benefici), i s’estableixen accions que haurien d’estar basades en la política de Desenvolupament Rural de la Unió Europea ja que són mesures agroambientals o inversions no productives. El text català, estableix incompatibilitats injustificades entre la protecció de determinades aus i zones de cereal de regadiu a la Plana de Lleida; per a les mateixes aus, el Govern de Galícia —per complir amb l’ampliació requerida de superfície de ZEPA— va incloure una part significativa de regadiu, sense cap objecció de la Comissió Europea.

Unió de Pagesos ja ha presentat les pertinents al·legacions al projecte del Pla especial de protecció i el pla de gestió de les zones ZEPA de la Plana de Lleida i anuncia que presentarà un tercer recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si no es rectifica, a més de denunciar davant les autoritats comunitàries l’ incompliment de la Directiva 2009/147 CE de protecció de les aus.

Usos i activitats considerades incompatibles injustificadament. El Govern de Galícia va declarar la ZEPA d’A Limia amb 6.939,2 hectàrees, entre les quals hi ha una superfície significativa de regadiu, sense que la Comissió Europea fes cap objecció. Les mateixes espècies d’aus estepàries que a Galícia poden habitar en regadiu de cereal i patata, a la Plana de Lleida, segons el projecte de Medi Ambient, no poden fer-ho. Per tant, el text proposat a Catalunya està viciat per opinions sense contrastació científica, el que suposa una clara arbitrarietat per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Tampoc, no es permeten les tasques de millora de les finques agràries (amuntegar pedres, despedregament de camps o moviments de terres) que haurien de ser factibles quan no s’altera l’hàbitat protegit o es contemplen les corresponents mesures compensatòries.

Tramitació inadequada. El text pretén incorporar al PEIN la totalitat de les ZEPA de la Plana de Lleida quan estan fora de la consideració d’espais naturals segons la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, ja que no es compleix la premissa segons la qual els espais no han d’estar essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, doncs precisament. Com descriu la pròpia memòria del projecte, les espècies d’aus objecte de protecció, en la designació de les ZEPA de la Plana de Lleida, tenen el seu hàbitat entre els conreus agraris, que són l’essència d’una explotació i ocupació humanes.

Arbitrarietat dels poders públics. El llistat d’aspectes que el projecte diu que s’han incloure al futur Pla de gestió es basaran en uns estudis, que en realitat s’havien de fer abans de la designació de les ZEPA de la Plana de Lleida, per a determinar els territoris més adequats. L’absència d’aquestes estudis, palesa pel propi projecte, corrobora l’arbitrarietat de les actuacions fins ara de la Generalitat de Catalunya, prohibida per l’article 9.3 de la Constitució Espanyola. Entre els aspectes principals que calia conèixer científicament i de forma prèvia: la seva ubicació detallada, les exigències ecològiques per les que es va designar l’espai, estat de conservació i cost de les mesures per conservar-lo.

Manca de justificació científica de les dades sobre les aus estepàries. Tant la Directiva 2009/147/CE, com la Directiva 92/43/CEE, com la reiterada jurisprudència del Tribunal de Justícia de Luxemburg, determinen que la responsabilitat de les ZEPA recau exclusivament sobre els Estats membres, i en el cas de Catalunya a la Generalitat de Catalunya. Per tant, no es poden deslliurar de la seva responsabilitat simplement acceptant i aplicant les dades i estudis d’altres organismes, tampoc els de les organitzacions de protecció de les aus.

Insuficient justificació dels costos de les accions. Segons l’article 63 de la Llei 13/1989 la elaboració del projecte de Pla de gestió també ha d’incloure un estudi econòmic en termes de cost-benefici, que no inclou. A més, les accions que el projecte d’accions preveu sota la denominació de mesures compensatòries en la Declaració d’Impacte Ambiental (no aprovada encara) entren en el camp de la normativa de Desenvolupament Rural de la Unió Europea i en referència als espais agraris haurien d’estar definides com a mesures agroambientals o com a inversions no productives del sector agrari, calculades i justificades en la memòria i en l’inexistent estudi econòmic (Reglament CE 1698/2005 del Consell i Reglament CE 1974/2006 de la Comissió).