Després d’uns anys econòmicament molt complicats, sembla que la tendència està canviant una mica. S’observen preus lleugerament més alts de la carn i una baixada moderada del preu del pinso. A la llotja de Bellpuig el preu del conill jove, d’entre 1.75 i 2.25kg i amb rendiment canal del 55%, es va situar a partir de la 1a. setmana de maig a 1,95€. A principis de juliol el preu era de 2,05€; a mitjans de setembre 2,18€ i des de mitjans d’octubre es manté a 2,35€. Per contra, la llotja de Madrid marcava uns preus a l’octubre de 0,45€ inferiors als de la llotja catalana.

La tendència normal, passat l’estiu, és l’augment del preu, però actualment hi ha una alarmant falta de producte, i en conseqüència, els escorxadors es disputen les granges, pagant primes en relació al preu de llotja. Realment, fa molts d’anys que aquesta situació no es produïa.

La veritat és que d’entrada, algú que no coneix la realitat del sector pot pensar que això és una bona notícia per als productors, però en realitat no ho és, ja que només torna a deixar entreveure el veritable problema. En els darrers temps, la política de preus al nostre sector està definida totalment pels escorxadors. Els últims anys, els pocs escorxadors que queden són de gran dimensió i han dominat el mercat, impedit injustificadament durant llargs períodes l’augment del preu percebut pel productor i vetllant només pel manteniment del seu volum de venda, amb preus molt assequibles per les grans àrees de distribució. Aquesta situació ha propiciat que aquestes darreres hagin pogut utilitzar un producte fresc com és el conill, com a reclam per atreure clients. Però el que està clar és que aquesta situació als únics que no ens beneficia és als productors, que veiem com el nostre producte es desprestigia i cada vegada hi ha més companys que han de tancar les seves granges. Segons dades publicades a l’octubre al diari Segre, a Lleida han tancat el 25% de les explotacions en els darrers 2 anys, dada que es pot fer extensiva a tot el país. Catalunya és la comunitat autònoma amb major consum de conill i amb el cens més alt de tota la península, en concret es considera que el pes del sector cunícola català a Espanya és del 24%.

Enfront d’aquesta darrera informació encara ens hem de sentir més perplexos al veure com els escorxadors han imposat que la llotja de referència sigui la de Madrid, que sempre manté una cotització més baixa que la de Bellpuig. Enfront d’aquesta situació els escorxadors catalans també hi han donat el seu vist-i-plau, permetent que la llotja històrica catalana hagi deixat de ser la de referència del sector.

Com a Cap sectorial del conill de JARC manifesto que aquesta situació és inadmissible. Cal que tots els representants de la producció unim esforços i consensuem criteris per traslladar-los a les reunions de la llotja. Penso que és important que fem pinya davant situacions com la d’aquests mesos de tardor, durant els quals malgrat l’alarmant manca de producte, el preu no s’apuja.

En definitiva, penso que els productors necessitem que tots els nostres representants defensin realment el sector, lluitin per acabar amb les injustícies i no permetin que es desprestigiï encara més la nostra professió.