Des de dissabte, ja és obligatori que bars i restaurants serveixin els olis etiquetats i en envasos que no es puguin reomplir. Aquesta normativa, que ja s’aplica a Portugal des de l’any 2005 i a Itàlia des de 2006, ha provocat un considerable enrenou a casa nostra i alguns restauradors s’han afanyat a buscar alternatives a l’ampolla d’oli d’oliva.

Per què sembla que a la restauració local li costa tant incorporar els nostres olis a l’oferta gastronòmica dels productes de proximitat?

Quan viatgem a Itàlia, prenem oli italià, vins italians i formatges italians, a més de gaudir dels típics plats italians. Sense anar tan lluny, a Andalusia és impensable no trobar oli andalús, de la mateixa manera que a La Rioja t’oferiran riojas a les cartes de vins i a Galícia hi beuràs albarinyos.

Per què a Catalunya no fem aquesta aposta decidida pels nostres productes? Per què tenim la temptació d’utilitzar productes d’altres indrets? No volem ni podem desprestigiar els aliments d’altres territoris, però ens sap greu veure com els nostres productes s’han d’acabar destinant a l’exportació. Sabeu que si tots consumíssim oli elaborat a Catalunya, seríem una comunitat deficitària en la producció d’oli d’oliva?

A la pràctica, la diferencia entre posar a taula un oli verge extra i un oli de llavors és de 0,02 euros per menú. El càlcul és molt senzill: amb una ampolla d’un quart de litre d’oli verge extra es poden amanir 20 menús i té un cost de 2,13 euros, mentre que el cost d’una ampolla d’oli de gira-sol de la mateixa capacitat és d’1,63 euros.

Per una diferència de 2 cèntims d’euro, restauradors i productors col•laboraríem plegats per explicar que, a casa nostra, hi ha 5 denominacions d’origen d’oli d’oliva verge extra, que garanteixen una qualitat excel•lent i preserven les peculiaritats de cada zona.

Posar a taula un oli d’oliva ben etiquetat és una mesura que millorarà la transparència entre restaurador i consumidor igual que ja va succeir, fa anys, amb les begudes d’alta graduació alcohòlica. A més, es millorarà la higiene, s’evitaran possibles fraus i s’afavorirà la identificació de la categoria, la qualitat i l’origen d’un producte que és pilar de la Dieta Mediterrània i té un pes indiscutible en la nostra economia.

A Catalunya, unes 30.000 famílies vivim de l’oli d’oliva. Les cooperatives representem el 70% de la producció i generem 1.500 llocs de treball.

Quan estarem orgullosos d’allò que és nostre?