Senyor Josep Carles Vicente, Responsable d’Estructures i Economia Agrària de la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos, seré directe i clar: no perdi el temps controlant el que fem o diem els membres, del que vostè anomena organitzacions minoritàries, o donant lliçons magistrals sobre la gestió dels fons del PDR, perquè d’això, els pagesos i ramaders no en traiem cap profit. Sí, em refereixo a l’article d’opinió on afirmava que la nostra organització desconeixia la normativa europea i pretenia enganyar als professionals del nostre sector, especialment als ramaders de muntanya.

Per aclarir el tema, i donar-lo per tancat el més aviat possible, comentar-li quins son els passos que des de JARC-COAG hem fet per aconseguir, que els productors que estan pendents de cobrar ajuts de la convocatòria 2014 els puguin rebre a partir del 24 de juliol.

Nosaltres, hem anat a les reunions que vostè indica, convocades pel Departament d’Agricultura, i evidentment els hi hem exigit que marquessin dates de pagament de tots els ajuts, perquè el sector ha de poder comptar amb estos lícits ingressos per continuar treballant, i invertir en el que calgui. Per cert, a les reunions sempre estem al cas del que es diu, per poder defensar de la millor manera possible els interessos dels professionals del sector. A més, jo, a diferència de vostè, com a membre de JARC que represento a l’organització dins la Comissió Executiva de COAG, tinc el privilegi de defensar, també directament a Madrid, a tots els productors catalans. I tot sovint, vaig cap allà per negociar amb el Ministeri d’Agricultura el que calgui en cada moment. Això, m’ha donat l’oportunitat, que ara vostè té més complicada, de demanar que el Consell de Ministres espanyol aprovés un traspàs de fons cap a Catalunya, necessari per poder començar a pagar els ajuts 2014 pendents. I miri per on, malgrat que vostè considera que estem despistats, ho hem aconseguit, i el 14 de juliol el Consell de Ministres ha aprovat la transferència de 2,41 M€ al Departament d’Agricultura, per cobrir parcialment l’aportació estatal a estos ajuts.

I després d’això, sap que hem fet? Tornar a parlar amb el Departament d’Agricultura perquè, sense excuses, facin efectius tots els pagaments que es pugui abans d’acabar el mes. I hem aconseguint el compromís de començar a fer-ho a partir del 24 de juliol. I en acabat, tornarem a anar a Madrid, les vegades que calgui, per exigir que l’Estat espanyol faci el traspàs del que els hi falta per pagar del 2014. Em refereixo als 1,34 M€ més que es van aprovar a la Conferència Sectorial de 8 de juny, una reunió de la qual puc tenir informació immediata i de primera mà pel fet de pertànyer a COAG. Perquè senyor Vicente, li recordo que tinc l’orgull de formar part de JARC, l’organització agrària catalana que actualment major representació en l’interlocució directa amb el Ministeri d’Agricultura. Potser això és el que hauria d’explicar clarament a tothom, en comptes de dedicar-se a qüestionar la professionalitat dels altres.

I ara centris, perquè lamentablement la feina no ens l’acabarem mai. Al nostre sector encara quedem moltes coses a millorar, i molts problemes per resoldre. Però per això estem les organitzacions agràries, per anar si cal a Madrid cada setmana, i preocupar-nos, entre altres coses, perquè els ramaders i agricultors que treballen en zones desfavorides rebin el suport que es mereixen.

A més, és important que no oblidem (ni vostè, ni jo), què al ramader de muntanya, o al pagès que conrea arròs, o al què, malgrat tot, encara fa producció integrada, a tots ells, poc els importa si els diners que no han rebut depenen del PDR antic o del nou, o si venen de Madrid o de Catalunya. A JARC-COAG creiem que els nostres companys no necessiten rebre lliçons magistrals sobre el PDR, no, això no els importa, ni els ha de preocupar, perquè per això estem les organitzacions agràries, per entendre’ns entre complicades i canviants normatives, i sobretot, per no deixar-nos portar per aquests embolics, i deixar clar a les Administracions que la responsabilitat de pagar els ajuts convocats és d’elles. I que no ens vinguin amb conflictes de competències, ni excuses!

Dit això, espero haver aclarit els seus neguits, i haver-lo ajudat a entendre quin és el nostre paper, el de totes les organitzacions agràries representatives. Lamento no haver-li pogut respondre de forma immediata, però entendrà que tenim altres prioritats. I per la propera, si no te inconvenient, millor ho parlem per telèfon, per anar més ràpid i no avorrir a la gent. Perquè, el ramader que a l’hivern ha de xafar neu (que no esquiar), necessita saber, entre altres coses, quan podrà comptar amb els diners de l’ajut que ha demanat, i per això hem estat treballant.