Unió de Pagesos demana que el Ministeri d’Agricultura replantegi el suport a l’oliverar tradicional en el marc de la nova Política Agrària Comuna (PAC), i estableixi un ajut connectat específic per a aquest tipus de cultiu. L’oliverar tradicional és predominant a Catalunya i ha d’afrontar majors desavantatges productives i majors costos de producció respecte a altres sistemes de cultiu més intensius. Moltes d’aquestes explotacions amb oliveres en secà o també en reg de suport -fins i tot amb varietats locals i produccions de qualitat- han de competir al mercat amb explotacions que reben molts més ajuts directes.

És evident que el nou règim de pagament base i resta d’ajudes directes no promou aquestes produccions més sostenibles mediambientalment en oli, que fixen població a les zones rurals, eviten l’abandonament de superfície agrària, i que intenta preservar els valors d’especificitat i qualitat.

Les dades elaborades per l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera (AEMO) posen de manifest la gran diferència de costos de producció dels diferents tipus de conreu d’olivera, dels 3,06 euros/kg d’oli en oliverar tradicional no mecanitzable a 1,32 euros/kg d’oli en oliverar súper intensiu. A aquesta diferència de costos, cal afegir la gran diferència d’ajuts directes europeus que reben en general els productors d’oli catalans respecte els de zones de l’estat on el cultiu és molt més intensiu. L’ajut mitjà percebut pels oleïcultors de Jaén al període de referència 1998-99 a 2002-03 va ser de 728 euros/ha (ajuda molt més elevada en cas de productors amb rendiments molt elevats a aquella zona), mentre que a la província de Tarragona l’ajuda mitjana va ser de 262 euros/ha i a Lleida va ser de 204 euros/ha. El nou règim d’ajuts directes que es ve aplicant des d’aquest any 2015, a partir de la nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), ha perpetuat aquesta desigualtat i per tant aquesta situació desfavorable de l’oliverar tradicional majoritari a Catalunya.