JARC: Per devant i per darrera

No fa massa dies comentava el que representaria per als ramaders del sector porcí l’aplicació de la nova normativa de benestar animal i de l’increment de cost que podria suposar per als productors el fet d’haver-s’hi d’adaptar. Bé, sembla que les eleccions europees que hem celebrat recentment hagin fet aflorar tot el que s’estava cuinant de cara al nostre sector. Unes propostes que, una vegada més, han servir per a posar sobre la taula com n’estem de perseguits i observats els ramaders.

De què ens serveix ser el sector més fort pel que fa al pes econòmic dins el sector productiu agroalimentari? De què ens val que, el sector primari sigui el més gran responsable de fixar la gent al territori, generant una activitat econòmica que dóna de menjar a moltes famílies?

Parlem clar. Cal que continuem treballant com a ramaders? Cal que complim com fins ara amb totes les normatives que ens marquen les diferents administracions: catalana, estatal i europea?
En aquest moment, i des de la pell del ramader que sóc he de dir que NO. Com jo molts ramaders pensen el mateix. Estem cansats, tips, amargats i desil•lusionats de la feina que estem fent. Fa ja vint mesos que perdem diners. I a sobre ens volen fer complir més normatives el cost de les quals haurem de pagar els mateixos ramaders.

I la última ara arriba de la mà de la proposta d’ampliació de les zones vulnerables. Una proposta que ha estat portada amb “molta discreció” per part de l’Administració i que s’ha fet pública des de l’ACA, donant un marge molt curt per a presentar al•legacions. Es fa pública el dia 20 de maig i el termini acaba el dia 12 de juny.

Des de l’Administració ens volen fer creure que els ramaders som els únics que aportem nitrats al sòl. Això no és veritat. Fa molts anys que s’utilitzen adobs químics a les nostres terres però sembla ser que aquests no compten. És indignant. Es veu massa clar que no interessa posar-se amb les empreses que produeixen els adobs químics, quan l’aportació de nitrats que aquestes produeixen és més important que l’aportació de nitrats d’origen orgànic o animal.