La jornada “La revisió mèdica de la Política Agrària Comuna (PAC): condicionants per al desenvolupament agroalimentari a Catalunya?» es realitza en el marc del debat sobre la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna, el que s’ha anomenat com a “revisió mèdica” de la PAC, feta pública el passat 20 de maig. En l’acte representants tècnics, de l’administració, experts i del sector agrari han analitzat les causes que motiven l’actual revisió i han exposat els principals canvis que presenta la proposta de Reglament i el seu posicionament al respecte. Es preveu que la versió definitiva d’aquest document s’aprovi per part del Parlament Europeu el proper 19 de novembre i per part del Consell Europeu el 20 de novembre.

L’acte ha estat organitzat per la Fundació del Món Rural amb la col·laboració de l’Oficina a Barcelona en representació de la Comissió Europea i del Parlament Europeu –en la seu del qual s’ha desenvolupat durant al matí d’avui- i tenia com a objecte debatre els efectes de la reforma al sector agrari català. En aquest sentit, la majoria dels assistents han apostat perquè la pagesia aposti plenament per la competitivitat dins del mercat internacional i de la globalització, però, alhora, ha reclamat igualtat de condicions per fer-ho. Diferents intervinents al col·loqui que ha clos la jornada han manifestat que el model europeu d’agricultura té requisits socials, ambientals i de seguretat alimentària que cal mantenir, però també cal donar a conèixer al ciutadà que això té un cost que és el que impulsa polítiques com la PAC.

En aquest sentit, el primer ponent, Tomàs Garcia Azcárate, cap de la unitat d’oli i oliva i productes hortícoles de la Comissió Europea, ha apostat per reformar la PAC en funció d’aquest diferencial de costos entre el model d’agricultura europeu i el d’altres continents que legitimaria plenament les subvencions. Antoni Diaz, director general de Planificació i Relacions Agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), ha mostrat l’oposició del DAR a moltes de les propostes de reforma actuals (com ara la desconnexió total o la supressió de la quota lletera) i ha reclamat la regionalització dels ajuts per garantir una bona gestió “des dels interessos i les necessitats de Catalunya”. Díaz creu que no es pot basar tot exclusivament amb la competitivitat o amb el liberalisme “pur” perquè hi ha zones on “no hi ha altres possibles activitats” i si les hi ha “s’han d’anar substituint paulatinament”.

Per la seva banda, Eduard Arruga, expert en comerç internacional del sector agrari i la industria agroalimentària, ha demanat a la PAC ambició i que s’emmarqui en l’entrada del comerç internacional, una de les grans mancances d’aquesta política en els darrers anys en el seu parer. Ha remarcat, sense deixar de reconèixer el paper social i ambiental del sector agrari, que l’objectiu de les explotacions pageses ha de ser esdevenir plenament competitives “hem d’anar substituint la protecció per la competitivitat” ha assenyalat el professor. A la cloenda, Xavier Castella, secretari general del DAR, ha apostat perquè la PAC representi un model europeu d’agricultura que garanteixi el paper que aquest sector té “per a la cohesió territorial, per a la industria agroalimentària, i per la seva contribució al medi ambient.

La Política Agrària Comuna es remunta als anys 50, en una Europa Occidental amb una població marcada pels anys de guerra, i on l’agricultura havia quedat paralitzada i l’abastiment d’aliments no es podia garantir. L’objectiu central d’aquesta primera PAC va ser fomentar la millora de la productivitat agrària, perquè els consumidors disposessin d’un subministrament estable d’aliments a preus assequibles, així com garantir que la UE disposés d’un sistema agrari viable. Actualment, la PAC és la principal política comuna europea que gestiona un 44,6% dels 129.100 milions d’euros de pressupost comunitari (un 31,6% destinat directament a agricultura i un 11% a desenvolupament rural).