Alguns productors de fruita hem rebut la notificació del DARP de què se’ns ha denegat l’ajut a la producció integrada de la campanya 2015. Aquest fet evidencia que els professionals tornem a quedar-nos sense suport perquè es convoquen línies d’ajuts sense destinar-hi prou diners. Quan la demanda supera àmpliament el pressupost assignat el resultat són denegacions i retallades del 20% als «privilegiats» als quals se’ls aprova l’ajut.

Això sí, tots hem passat per la caixa del Consell Català de la Producció Integrada (CCPI), aplicant-nos unes noves taxes per certificar la fruita amb el segell de producció integrada que, a més, perjudiquen les pimes. En saber-ho, ja vam denunciar que una explotació amb 5 hectàrees de fruiters ha multiplicat per sis l’import a pagar, mentre que una de 20 hectàrees ha acabat abonant el doble. Amb aquestes polítiques, no resulta estrany que es produeixin baixes de productors que no li veuen el sentit a estar inscrits al CCPI, i més quan aquest organisme en cap moment aixeca la veu davant les denegacions i retallades en l’ajut. Una mostra més que el CCPI ni funcionava abans ni funciona ara.

Sincerament, pels fructicultors que creiem en la producció integrada, fa temps que aquesta ha deixat de ser rendible. Ens enfrontem a uns costos més elevats en comparació a l’agricultura convencional i percebem uns preus molt similars. Tots els esforços que fem perquè els nostres productes s’elaborin de forma sostenible i protegint al màxim els recursos naturals no serveixen per res, perquè tenim una Administració que realment no hi aposta.

Els productors que optem aquesta producció exigim un impuls perquè torni a ser rendible i valorada. Per fer-ho possible, necessitem un preu en origen més elevat en consonància amb el cost que ens suposa adquirir una certificació que ara per ara no ens ofereix cap retorn econòmic en el mercat.

Tot plegat es corrobora en les estadístiques oficials del DARP. Amb dades del mes d’octubre, es constata un descens del 6% en la superfície de fruita de pinyol certificada en relació a l’any 2015 i gairebé un 10% en la xifra de productors, que s’ha reduït fins als 2.476. Malgrat el miratge dels increments en el nombre d’hectàrees de l’any 2015 respecte al 2014, possiblement per ser el primer any d’aplicació de la nova PAC i innocentment creure que encara hi hauria pressupost suficient, la realitat és ben diferent.

Al final, conrear en producció integrada s’està convertint en una decisió personal en la qual no trobem cap avantatge competitiu. Els productors ens sentim a mig camí entre l’agricultura convencional i l’ecològica i sense cap possibilitat que ens resulti profitós el valor afegit que oferim amb la nostra fruita.

Si realment volen que això funcioni i tingui sentit, el CCPI ha de reforçar les accions de promoció i difusió per conscienciar al consumidor perquè pugui valorar aquest sistema i el DARP ha de posar més diners per donar resposta a totes les sol·licituds d’ajut. Mentrestant, seguirem estant en una terra de ningú, sense ser coneguts ni reconeguts.