La que acaba ha estat una setmana intensa. Gairebé tant com ho va ser l’anterior. I és per això que ara, una vegada aconseguida la calma és potser el moment de reflexionar sobre tot el que ha passat i com ha passat. Perquè val a dir que hi ha coses que tot i succeïr no arriben mai a la gent ni als mitjans de comunicació. I com que ara potser és el moment de aclarir moltes coses, deixeu-me que em remonti al fatídic desembre del 2001, encara que només sigui per enmarcar tot allò que vull dir.

El 14 de desembre de 2001 una intensa nevada va desbordar les previsions de tots els meteròlegs a Catalunya. Però, si bé es cert que en un primer moment el caos va deixar gent atrapada a la carretera, també ho és que les consequències més importants es van registrar, una vegada més en el que és el sector més vulnerable de l’economia: l’agricultura. I per acabar-ho d’adobar, les baixes temperatures dels dies següents, van provocar una intensa gelada que va matar no només els fruits que quedaven pendents de recolectar a les comarques olivareres de Catalunya, sinó també els arbres de bona part de les explotacions familiars de les Garrigues.

L’endemà de la gelada, des de JARC es van iniciar les gestions amb Agroseguro per tal de poder tramitar les assegurances, ja que el termini finalitzava el 28 de desembre. La nostra tasca va consistir en fer-ne una gran divulgació entre els municipis afectats.

El 17 de gener amb la taula sectorial de l’oli que va convocar el DARP va ser on JARC va reclamar una solució per a tots aquells que no tenien altre remei que replantar les seves finques alhora que consideràvem que era el moment de potenciar la modernització del sector. La sortida havia d’arribar de la mà del Pla de Recuperació del Potencial Productiu de les Oliveres, però la durada dels tràmits i la necessària aprovació per part de Brussel.les ens van empènyer a negociar un Pla de Xoc per fer front als primers pagaments.

El Pla de Recuperació i el Pla de Xoc van ser aprovats per unanimitat de totes les organitzacions del sector i van rebre el vist-i plau unànime del Parlament de Catalunya en la sessió del mes de juliol del 2002.

En el procés hi va haver també moments de confusió, ja que a tall d’exemple vull recordar que tot i les recomanacions del DARP de no tocar les oliveres durant l’any 2002 per conèixer la resposta vegetativa de l’arbre, en el moment de publicar-se l’ordre, qui en va sortir beneficiat va ser aquell que va esporgar els arbres a la primavera i estiu del 2002, és a dir, qui no havia fet cas d’aquesta recomanació.

Ja en aquell moment es van produir estones de crispació que van portar els olivicultors a sortir al carrer, tot i que el Pla de Xoc ja estava aprobat. En aquella ocasió, els va convocar la Unió de Pagesos i JARC va mostrar els seu interés per adherir-s’hi per donar a conèixer a la societat el problema de la comarca. La resposta però, i cal que se sàpiga, va ser negativa, fins al punt que tot i afegir-nos a la seva manifestació vàrem rebre un tracte indigne que va arrib ar a l’agressió.

Les concentracions van continuar aleshores de la mà d’UP boicotejant els actes dels polítics. Només cal regirar una mica les hemeroteques per veure com a la inauguració de la Fira de Sant Josep es van fer pitades contra els membres de JARC, de la FCAC i del DARP. I aleshores el Pla de Xoc ja estava negociant-se entre les parts.

Ha passat el temps i s’han cobrat pràcticament tots els ajuts del Pla de Xoc de l’Olivera que es van començar a pagar entre els mesos de gener-febrer del 2003. En aquests moments, i després de les eleccions al Parlament hi ha hagut un canvi de govern. Aquest fet però, almenys des del nostre punt de vista, no pot afectar mai els compromisos adquirits per l’administració, i menys quan estem parlant del pa de bona part de les families de les Garigues.

D’acord al calendari previst, els ajuts del Pla de Recuperació del Potencial Productiu de l’Olivera s’havien d’haver fet efectius a finals del 2003, concretament entre els mesos de novembre i desembre. Però el nou executiu ho va retenir tot al•legant que no hi havia diners per a aquesta partida, ni el permís de Brussel.les.

L’olla dels trons es va destapar quan en el marc d’una taula sectorial de l’oli del 24 de febrer, el DARP anuncia la intenció de modificar els criteris d’aplicació d’aquesta línia d’ajut, de limitar-ne els que hi poden tenir accés i de transformar-la en crèdits tous. Des de JARC ens vàrem oposar des del primer moment a aquest fet, ja que consideravem que no hi havia cap necessitat de modificar un acord assolit amb el beneplàcit de totes les organitzacions agràries, cooperatives i administració.

A mesura que passava el temps, la situació econòmica de la comarca es va anar agreujant i per tant, els ànims es van anar escalfant. La manca d’una resposta concreta des del DARP va portar a començar a parlar de mobilitzacions. Des de JARC es va començar a treballar per tal que es pogués arribar a un acord previ i que, com en altres ocasions, no s’hagués d’arribar a sortir al carrer a exigir el que es va pactar i que, per tant, ens pertoca.

No hi va haver resposta i per tant, es va convocar una mobilització per al dia 5 de març. El sector mereixía que se’l respectés i això passava per assolir els compromisos adquirits. S’havien de donar dates concretes de quan i com es farien els pagaments. A aquesta mobilització, i sempre pensant en el sector, es va convidar tant a la Unió de Pagesos, a Asaja com a la Federació de Cooperatives.

La resposta ens va sorprendre quan l’endemà sortía als diaris que UP convocava una protesta pel dia 4 de març. El gest demostra per si sol l’afany de protagonisme. En aquella ocasió però, des de JARC vàrem voler anteposar el sector als interessos de l’organització i els vàrem notificar que ens sumariem a la seva mobilització. La nostra sorpresa va arribar quan per poder-ho fer se’ns van posar condicions: que la representació de les organitzacions tant en la capçalera com en els parlaments respongués als resultats de les eleccions a càmares agràries (lícit, però…. era el moment?), i que les cooperatives no fossin a la capçalera de la manifestació. Després de parlar amb les cooperatives d’aquesta exigència, ja que des de JARC considerem que formen part del teixit social del sector, es va optar per acceptar-ho posant una vegada més per sobre els interessos d’un sector que l’únic que demanava era una resposta clara.

Com tots sabeu, el 4 de març ens vàrem mobilitzar de forma unitària. Després de lliurar un manifest conjunt a tots els grups parlamentaris, i al propi Govern de la Generalitat, un mes més tard encara no hi havia cap resposta ni contacte amb les organitzacions agràries.

Els olivaires estàven cada vegada més neguitosos, ja que els costos econòmics de la gelada són prou importants i més si tenim en compte que enguany la collita d’ametlla serà més aviat curta. Des de JARC vàrem anunciar una nova mobilització per al dia 3 d’abril si el DARP no feia abans un gest. Com en l’anterior ocasió, la decisió de la sectorial de l’oli es va comunicar a UP, que va decidir que no s’hi adheriria, a la FCAC, que ens va donar el seu suport. També es va demanar al DARP i a la Delegació del Govern de Lleida, per escrit que destinessin una persona representativa per atendre les persones que es mobilitzessin.

Es va iniciar aleshores un pols. Un pols que mai no hem desitjat. I el resultat de la convocàtoria va sorprendre a més d’un. I us puc assegurar que no tots els que van acudir a la cita eren socis de JARC, sinó que n’hi van acudir a títol personal per tal de defensar el que era seu, i validant d’aquesta manera el fet d’anteposar la necessitat del sector als interessos del partit o de l’organització agrària a la que pertànyen. I això, pensem, és un fet que no es pot perdre mai de vista.

Vull recalcar aquí que l’atenció que aquell dia se’ns va dispensar des de la Delegació del Govern va ser exquisida, el propi delegat, Jaume Gilabert ens va atendre i va comprometre’s a traslladar l’afer al Conseller en Cap en persona. Gràcies.

Per desgràcia no podem dir el mateix del nostre departament. A Agricultura no ens hi esperava cap responsable polític. El director territorial, Ángel Flores, va reconèixer que havia acudit per la seva pròpia voluntat, ningú no li havia notificat que havia d’atendre els manifestants. Aquell mateix dia, el conseller Siurana era al Mercat del Ram de Vic, on el president de JARC, Francesc Pascual, després de ser a la manifestació de Lleida, li va poder fer arribar en mà, el manifest que s’havia lliurat al director territorial a Lleida.

El fet de no rebre’ns va encendre encara més la metxa i per això de manera espontània es va prendre la decisió d’acudir l’endemà a Maials. el dilluns la sala de la Societat de Maials era plena de gom a gom. Si el DARP no acut on se’l reclama, els afectats van acudir on era el Director General de Desenvolupament Rural, Jordi Williams, per fer-lo sabedor del seu sentir.

Reconec que en aquell moment tots estavem molt encesos, però en l’ambient regnava cert aire de provocació i això va fer que es digués alguna paraula de més. Però no es va arribar més enllà. Vull deixar ben clar, que JARC ha sortit al carrer quan ho ha considerat necessari. Ja sé que la memòria es curta i cada vegada més efímera, ….. JARC va sortir al carrer quan les mobilitzacions de l’oli, malgrat UP no li va voler, va sortir quan la pesta porcina clàssica a Osona, quan els problemes de la fruita seca, quan el cost del gasoil ens ofegava… Però, potser cal que ens preguntem: on eren ara aquells que deien defensar el sector de l’oli només un any abans? ¿On eren els que boicotejaven els actes polítics de l’anterior govern, i que en més d’una ocasió van arribar a llençar ous i a agredir-los?

La situació es va radicalitzar fins al punt de dur-nos a convocar talls a les carreteres per Setmana Santa. Tot i això, des de JARC no creiem que aquesta sigui la manera d’aconseguir coses i per tant, el mateix dimarts ens vàrem posar a treballar per evitar els talls de carreteres durant la setmana santa que a qui realment perjudiquen és a la societat en general. Es va parlar amb el Conseller, amb els directors generals i finalment es va pactar la realització d’un esmorzar de treball el dia 6 de març a l’Espluga de Francolí per mirar d’arribar a un acord.

Només una reflexió ¿era el moment de tancar-se a la Delegació del Govern?. I si ho era, perquè es va fer allà i no a la seu d’Agricultura que era qui realment estava assegut a la taula de negociació i a qui es podia pressionar?

I una vegada més va ser veritat la dita que “parlant la gent s’entèn”. De la reunió es van aconseguir un seguit de compromisos que ara caldrà complir amb diligència. Uns compromisos escrits que es ratificaran formalment el dia 13 d’abril. Ara és la paraula del DARP la que està sobre la taula. Si compleix guanyarà en credibilitat i almenys a JARC ens tindrà al seu costat per treballar pel sector. Si no ho fa, es posarà el sector en contra i ningú no se’ls tornarà a creure. La resposta és doncs a les seves mans.

Josep Mª Jové Aresté
President de la Sectorial de l’oli de JARC.
Lleida, 8 d’abril de 2004