JARC: No ens podem quedar de braços plegats

Finalitzat el debat sorgit arrel de la Jornada Parlem del iodur de plata, organitzada per la Diputació de Lleida, cal treure conclusions.

En primer lloc agrair a la Diputació de Lleida, encapçalada pel seu president el Sr. Joan Reñé, el fet d’haver plantejat una jornada tan encertada. L’objectiu de la mateixa no ha estat altre que debatre els avantatges i desavantatges de l’aplicació del iodur de plata en la lluita per minimitzar l’efecte de les pedregades, que tan de mal han causat al sector frutícola, als conreus extensius de regadiu i de secà i les infraestructures agrícoles, industrials i urbanes.

El debat científic exposat per experts en la matèria, no pas per comercials de cap laboratori de productes químics (com alguns volen fer creure) i obert a tots els punts de vista, va mostrar que els resultats poden ser positius de cara a reduir substancialment la intensitat de les pedregades, fins a un 40%, fent disminuir entre un 10% i un 30% els danys. I per acabar-ho de ratificar, s’exposaren les experiències d’altres regions de l’Estat i d’altres països europeus, on la lluita s’està fent any rere any, amb clars beneficis per l’economia local.

Des de JARC, creiem que la única manera d’assegurar totalment una collita al sector de la fruita, passa per la instal•lació de xarxes antipedra, per poder garantir 100% el proveïment als nostres clients finals. Dit això, justifiquem l’aplicació del iodur de plata per garantir la durabilitat d’aquestes xarxes i per protegir més els conreus extensius, les infraestructures urbanes i agrícoles i les d’altres activitats industrials, donat que aconseguint una reducció del tamany de la pedra els danys evidentment serien molt inferiors.

Cal dir que la nostra organització també manté un debat intern per establir el seu posicionament general, però el que està clar és que si es considera que no hi ha cap estudi amb una correcta base científica o es creu que els que s’han fet a altres països o regions properes no ens són útils, cal iniciar-ne un de forma immediata. Som conscients, que és difícil que totes les organitzacions del sector puguem arribar a un consens absolut, més tenint en compte que Unió de Pagesos va carregar contra l’ADV que gestionava el funcionament dels cremadors per ser poc democràtica i el Subdirector d’Agricultura va posar en dubte l’eficiència del mateix sistema durant una Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça celebrada el 2005. En aquesta reunió sectorial no es va prohibir l’aplicació de iodur de plata, el que es va fer va ser passar aquesta campanya d’obligatòria a voluntària, de forma que el sistema de finançament de l’ADV es va bloquejar i va haver d’atura la seva activitat.

No ens fan por les declaracions sense cap base científica i que fins i tot falten a la veritat explicant barbaritats sobre els efectes negatius sobre el medi ambient. Hi han informes emesos per científics que exposen que durant el període que es va emprar aquest mètode a Catalunya no es va detectar correlació entre el contingut de plata a l’aire o a l’aigua i les emissions, essent, en qualsevol cas menyspreable la concentració d’aquesta substància, amb valors entre 0,005 i 0,2 µg/m3.

L’ús del iodur de plata s’està utilitzant al Sud de França i els productors tenen molt clar la seva efectivitat. Per fer front al finançament de la seva xarxa de cremadors han creat un consorci, en el qual participen ajuntaments, consells de municipis, cambres agràries, organitzacions agràries, entitats financeres, asseguradores i inclús empreses privades. D’altra banda, a l’Aragó tenen un sistema en el qual participen econòmicament municipis i administració. Des de JARC sempre hem proposat que no sols el pagès se’n ha de fer càrrec dels costos d’instal•lació, funcionament i manteniment, si no que s’hi han d’implicar tot els agents afectats.

El que està clar és que l’ús del iodur de plata pot disminuir la intensitat de les tempestes sense variar el nombre de pluges, que té un cost d’implantació per hectàrea baix, que no s’han corroborat científicament els suposats efectes mediambientals negatius, i que evidentment, és compatible amb les xarxes antipedra i les assegurances. A més, el també és ben cert és que ni les xarxes es poden posar a tots els cultius, ni tothom pot assumir-ne el cost i les assegurances, que s’incrementaran de preu, tampoc podran donar cobertura amb els nivells actuals. Per tant, no ens podem quedar de braços plegats perquè ens calen solucions ara!