JARC ja va proposar el 2013 opcions per a que el DAAM gestionés les parceries en viticultura. La problemàtica amb aquest tipus de relació contractual plenament legal va néixer quan el DAAM va iniciar la unificació del Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) i la DUN.
En les darreres reunions celebrades, s’ha acordat que l’any 2015 el RVC permeti la distinció de propietari i parcer de cara a l’obtenció de la targeta vitivinícola, i que en la DUN sigui el productor, que treballa i dirigeix l’explotació, qui declari la parcel•la i sol•liciti els ajuts. D’aquesta manera, queda palès qui és el productor, es respecta la normativa d’ajuts i es recull adequadament les particularitats de la parceria.
JARC lamenta, no obstant, que s’hagi trigat dos anys per a prendre una decisió que recull la proposta que formulà i que va ser desestimada pel DAAM. Allò que sí que aconseguí JARC va ser que hi hagués un període transitori fins determinar com es resoldria la qüestió, i els anys 2013 i 2014 s’ha permès seguir declarant les parceries tal i com s’havien fet fins al moment, sense canvis respecte anys anteriors.
La recomanació de JARC a les persones a què assessora ha estat que les parcel•les agrícoles en règim de parceria les declari un únic titular amb la totalitat de la superfície, especialment per les possibles incidències pel que fa als ajuts tal i com s’ha posat de manifest en el cas d’alguns productors amb els ajuts a la producció agrària ecològica.
Aquesta forma de tinença és força arrelada a casa nostra, inclosa en la Llei de Contractes de Conreu, i es cedeix al parcer o parcera l’explotació d’una finca a canvi d’una participació en els productes obtinguts. No obstant, la decisió d’incorporar el Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) a la DUN ha generat problemes i incompatibilitats evitables i hem perdut massa temps debatent sobre la qüestió.
Deja un comentario