Fa molts dies que sentim parlar de transgènics, però, sabem de què parlem realment? Els rebutjem per por al que no coneixem o perquè el que suposen ens preocupa? Personalment penso que és perquè no sabem de què es tracta i davant situacions d’aquest tipus, és fàcil caure en el discurs alarmista i de rebuig. I la mostra d’això és que la majoria dels investigadors i entesos en aquestes qüestions no troben arguments per posicionar-s’hi en contra.

Des de JARC volem aportar el nostre gra d’arena i per això considerem important que se sàpiga què és una planta transgènica. Es tracta d’ una planta en la que s’ha modificat un dels seus gens per a que pugui desenvolupar una resposta concreta. En el cas de les plantes transgèniques – el blat de moro és l’únic autoritzat a casa nostra- aquesta modificació es fa de manera dirigida i afecta a un nombre de gens perfectament identificats. El resultat és una varietat pràcticament igual que la que no és OGM, però amb els avantatges que suposa la incorporació del gen modificat.

Aquestes tècniques estan basades en la hibridació, un sistema prou desenvolupat i conegut social i sectorialment. Els tres avantatges fonamentals que presenta la modificació genètica respecte a la hibridació és que les característiques (gens) que es volen incorporar a la planta poden tenir qualsevol procedència i no fa falta que es trobien en plantes que puguin ser híbridades entre elles; a la planta transgènica se li pot introduir un gen nou i per tant es preserva a la seva descendència i, finalment, aquest procés de modificació escurça el temps que es requeriria per a fer-ho amb les tècniques clàssiques d’hibridació i de selecció.

Després de tot plegat, la pregunta que potser hem de posar sobre la taula és: poden contribuir les plantes transgeniques al desenvolupament d’una agricultura sostenible? La resposta és: SI.

Un dels problemes més importants de l’agicultura intensiva és l’impacte ambiental que provoca la utilització massiva de fertilitzants químics, insecticides, fungicides, herbicides… que contaminen terrenys i aqüífers. Des que l’agricultura existeix els productors han demanat plantes més vigoroses que necessitin menys tractaments amb productes agroquímics. I això és possible amb la ingenieria genètica, ja que ens permet introduir a les plantes de conreu els gens que les facin resistents a plagues d’insectes o a malalties i per tant generar noves varietats que permetin a mig i llarg termini una agricultura més respectuosa amb el medi ambient.

Quan s’hagin identificat els gens de les plantes que ens permetin reduir el volum de fertilitzants a la planta o que la facin resistent a una plaga, la calor o la sequera… Quin enginyer agrònom dubtarà a l’hora d’incorporar-los als nous conreus? Qui negarà el dret a tenir una explotació viable, a guanyar-se la vida, i a produïr aliments al pagès?

Els detractors dels OGM s’emparen sovint en la contaminació genètica. La contaminació genètica es produeix quan el pol•len d’una planta transgènica fecunda una que no ho és. Però el cert és que avui en dia disposem ja d’estudis molt prestigiosos en els que es posa d’evidència que la coexistència de plantes transgèniques i les que no ho són és possible. I alguns d’aquests estan fins i tot desenvolupats a casa nostra per l’IRTA.

D’altres exemples els tenim a EUA on cada vegada guanya més pes el mercat de productes ecològics i on els productes OGM avancen amb força. Una mostra evident que la convicència és possible i que la contaminació només es pot produïr entre plantes de la mateixa espècie. Els estudis han provat que només amb un interval de sembra de deu dies al mes de maig n’hi ha prou per a que no es doni la pol•linització d’una planta OGM a un aque no ho és. Una altra estratègia, potser més difícil de aplicar a casa nostra per les dimensions de les explotacions és que a una distància de 20-30 metres no existeix la contaminació, ja que és pràcticament indetectable.

El fet es que en aquests moments a l’Estat espanyol no s’ha registrat cap incidència derivada de la coexistència de conreus transgènics i no transgènics. Avui, a Catalunya hi ha zero hectàrees sembrades de blat de moro ecològic, i la raó cal buscar-la en el fet que aquest conreu no es viable si es treballa amb aquest sistema productiu. Alhora el 80% del blat de moro es destina a la producció de pinso i que, fins i tot el poden consumir ramaderies ecològiques… ja que la normativa els ho permet fins a un límit del 30% del total. En un moment de crisi de preus, l’efecte del preu del pinso sobre els costos és molt important… i per tant si a casa nostra ens arriba blat de moro procedent d’altres països a preus més competitius (potser perquè és OGM) creieu que això frenarà el seu consum?

En resum, els problemes que es deriven de la contaminació genètica es redueixen a l’esfera comercial. L’exigència d’una normativa d’etiquetatge de productes transgènics pot suposar que el preu i el mercat de llavors OGM i no OGM sigui diferent. Per tant, en funció de la puresa exigida als productes transgènics, la contaminació genètica pot ser més o menys rellevant. En el cas dels conreus OGM autoritzats, i per tant sotmesos a una avaluació de riscos mediambientals, la contaminació genètica no té connotacions d’aquestes característiques.

En el context internacional de la producció d’aliments, pinsos, fibres i biocombustibles es preveu que a curt termini la demanda de matèries primeres agràries es duplicarà mentre que la superfície conreable es reduirà a una tercera part de la que hi havia el 1950. El gran repte de l’agricultura del segle XXI passa per produir més amb menys recursos i ser més sostenibles. I per això és imprescindible incrementar els rendiments dels conreus, garantir la sostenibilitat de l’agricultura i optimitzar la utilització de l’aigua, la terra, l’energia, els fertilitzants i els fitosanitaris (cada vegada més limitats amb les normatives europees).

Des de JARC només defensem la llibertat d’escollir dels pagesos de conrear les plantes que ells mateixos, sota el seu criteri creguin són més convenients per a les seves explotacions. Siguin els que siguin: producció ecològica, convencional, integrada o transgènica tot i que a casa nostra encara no estiguin autoritzades varietats que ja tenen aquesta llibertat a d’altres països.

Tots hem vist a la premsa el lliurament de signatures al Parlament de Catalunya per a declarar el territori català lliure de transgènics. I això passa en un context en el que la Cort Europea de Justícia va confirmar el 14 de setembre de 2007 que aquestes postures són il•legals a la UE. Evidentment, tothom és lliure de manifestar el seu parer i demanar el que es consideri, però molts dels signants tenen càrrecs polítics, són gent representativa que haurien de ser sabedors de què signen. I com a resultat, quan aquestes firmes van arribat a la Cambra, hi va haver una esmena a la totalitat que va impedir que continués endavant. A què juguem?

Des de JARC pensem que ja és hora que la classe política toqui de peus a terra i el punt de vista científic i tècnic prevalgui sobre l’esvalotament, les pors i el desconeixement que només ens limita l’evolució. No podem deixar passar el tren de la biotecnologia, amb avantatges més que demostrats pel que fa a l’optimització dels recursos i a la seguretat alimentària.